Continuem amb la descoberta dels nostres museus de proximitat

Mentre durin les mesures que ens mantenen confinats els caps de setmana en els nostres respectius municipis, us encoratgem, com en el post anterior, a visitar els museus que es troben en els vostres termes municipals. Si en el post anterior en repassàvem uns quants de terra endins, situats a la Garrotxa o al Ripollès, al pre-Pirineu, en aquest post marxem fins a la costa o a la vora. Són museus que no són de grans dimensions, però sí peculiars i interessants per la seva especialització, entre d’altres motius.

Terracotta. Museu de la Ceràmica de la Bisbal

La finalitat del Terracotta Museu de Ceràmica és la de conservar i difondre el patrimoni científic, tècnic i industrial de la ceràmica bisbalenca. El museu està situat en un edifici industrial, de manera que el discurs museogràfic integra un seguit d’elements arquitectònics relacionats amb la producció: basses de colar la terra, xemeneies, dipòsits d’argila i engalba, forns… La preservació d’aquests elements fa que l’equipament bisbalenc sigui singular.

El Museu, inaugurat el 1991, té un fons de més de deu mil peces entre objectes ceràmics, eines i estris relacionats amb la seva fabricació, la majoria de les quals han estat donades pels fabricants bisbalencs. També pertany al seu fons una important col·lecció de ceràmica cedida per la Generalitat formada per més de tres mil atuells d’arreu de la península ibèrica i de les illes Balears i Canàries. Entre el 2009 i el 2015, el museu es va sotmetre a unes profundes obres de restauració, que el van transformar de manera radical i el van encarar al futur.

Ecosmuseu Farinera de Castelló d’Empúries

L’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries té com a objectiu l’estudi del territori i les relacions entre aquest i les societats que hi han habitat. Això li atorga la condició d’element dinamitzador del municipi i l’entorn. L’edifici, juntament amb el canal, va ser adquirit al 1995 per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries per tal de convertir-lo en un ecomuseu. L’any 2004 es va inaugurar l’espai museogràfic, que va suposar la museïtzació de l’espai productiu d’una fàbrica de farina de finals del s. XIX.

Aquest equipament conserva i difon un patrimoni industrial format per la maquinària de la fàbrica de farines de finals del s. XIX, però també assumeix la conservació del patrimoni natural: el Rec del Molí, un canal d’aigua d’origen medieval. El museu, a banda de la conservació del patrimoni, també té encomanada la interpretació i la difusió, a través de l’exposició, d’aquest mateix patrimoni, tant de la mateixa fàbrica, com d’objectes diversos de molineria, del laboratori i l’oficina propis de la fàbrica, com d’una col·lecció d’eines del camp, que provenen majoritàriament de donacions.

Alfolí de la Sal. Museu de l’Anxova i de la Sal

L’Alfolí de la Sal de l’Escala és un edifici construït prop de la platja de l’antic port, al carrer Alfolí. La seva funció com a Alfolí o magatzem de sal comença el 1716. L’Alfolí era l’antic magatzem de sal, quan aquesta era monopoli reial, fins el 1869. Des de llavors va tenir diferents funcions i es va anar degradant fins que l’any 2006 l’Ajuntament de l’Escala va comprar l’edifici i va començar la seva restauració per a destinar-lo a la conservació i difusió del patrimoni cultural i natural de l’Escala.

L’any 2017 es va inaugurar com a equipament cultural i acull actualment el Museu de l’Escala, amb l’exposició permanent L’Escala i la Mar d ‘Empúries, l’Arxiu Històric de l’Escala i l’Espai Víctor Català-Alfolí de la Sal. El centre també és un punt de difusió de l’obra de l’escriptora escalenca Caterina Albert (Víctor Català).

El mateix any que l’Escala adquiria l’Alfolí de la Sal, el 2006, es va inaugurar el Museu de l’Anxova i de la Sal, a l’antic escorxador. L’Escala ha conservat, al llarg dels segles, una indústria que li ha donat fama arreu del món: la salaó d’anxoves. El museu mostra la història de la pesca i de la salaó de peix blau, des del segle XVI fins a l’actualitat, i submergeix el visitant en un temps, un patrimoni i uns coneixements únics a la costa catalana. El Museu de l’Anxova i de la Sal també ofereix al visitant exposicions temporals de gran format de temàtica etnològica, a més d’organitzar periòdicament cicles de conferències sobre història, cultura i patrimoni organitzades pel Centre d’Estudis Escalencs.

Can Quintana Museu de la Mediterrània

El Museu de la Mediterrània, ubicat a Torroella de Montgrí, es posiciona com un espai participatiu i obert, que incorpora la descoberta de la Mediterrània amb els cinc sentits, amb el fil conductor dels sons i les músiques. Els sons en tant que poden mostrar-nos el medi natural mediterrani i les músiques que són el testimoni del paper de l’ésser humà a l’espai. Planteja al visitant una visió crítica i reflexiva del nostre entorn com un espai que pateix guerres, problemes d’entesa i un medi maltractat. L’objectiu és persuadir de la necessitat de diàleg i d’entesa en la immediatesa del nostre dia a dia i provocar en el visitant reaccions que permetin adoptar aquesta actitud crítica. El mateix museu pregona que els seus eixos de treball són: “El territori, la música, les arts i la cultura afavorint sempre el valors de l’entesa, de l’equitat i de la pau.”

L’exposició permanent del museu està dividida en diversos àmbits. El primer és l’espai de rebuda, amb un mapa de la Mediterrània, ple de cites de pensadors que conviden a reflexionar abans d’iniciar la visita al museu. El segon àmbit presenta els paisatges existents al Montgrí i el Baix Ter: les illes Medes, la plana, el riu o el massís del Montgrí, a més dels sons del mar, del vent i del riu. El tercer àmbit és la música, com a pretext per mostrar els contactes i les relacions entre els pobles de la Mediterrània. El quart àmbit presenta un mapa de l’espai mediterrani en què es poden veure i tocar-se diferents instruments populars de la Mediterrània. El cinquè i darrer àmbit clou el discurs del museu amb un audiovisual de reflexió amb imatges i música, creada especialment pel compositor Jordi Molina que mostra com l’espai mediterrani té encara ferides per curar: el conflicte dels Balcans, el conflicte araboisraelià o les precàries migracions sud-nord.

Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera

La qüestió de l’exili republicà i de la resta d’exilis esdevinguts al llarg dels temps, constitueix una temàtica historiogràfica de primeríssim ordre. Existeix un immens llegat de l’exili que, avui per avui, no ha estat encara suficientment recuperat i el MUME té com a objectiu dignificar les víctimes i explicar el nostre passat més immediat i els costos històrics i humans que va tenir la lluita per la democràcia a les noves generacions. Això es fa tractant de recuperar tot aquest llegat i vetllant per la seva preservació i difusió entre un públic el més extens possible. El procés de construcció i constitució del museu va de l’any 2000 fins al desembre de 2007, moment en què va es va inaugurar.

La temàtica de l’exposició permanent del MUME, la més extensa, està dedicada a l’exili republicà del 1939, als seus antecedents i a les seves repercussions més immediates. Està elaborada en funció de públics molt diversos i posa a disposició dels visitants diversos nivells de lectura que permeten una major o menor complexitat interpretativa sense apartar-se en cap moment del rigor científic. Els recursos audiovisuals i les diferents formes d’escenificació s’han combinat amb d’altres de més tradicionals com els panells explicatius o l’exposició de documents originals de gran interès històric. El projecte museogràfic ha estat redactat pels historiadors Enric Pujol i Jaume Santaló i dissenyat per l’escenògraf Ignasi Cristià i consta de cinc àmbits.

La entrada Continuem amb la descoberta dels nostres museus de proximitat aparece primero en Som Cultura.

ENTRADES RELACIONADES

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on telegram
Telegram