5 dones de Cultura i Turisme pel 8 de març, Dia Internacional de la Dona

El 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona, que és tradicionalment una diada de lluita i reivindicació pels drets de les dones, però també de celebració per aquelles fites aconseguides. En el post d’avui, amb motiu de la celebració d’aquesta data, us volem presentar 5 dones, o millor dit, un col·lectiu de dones, les dels Marrecs de Salt; un equip de gestió format per dones, el de l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries; 2 dones relacionades amb la gestió cultural, l’Emma Llach (Atri Cultura) i la Cristina Torres (TEM Produccions) i 1 dona que és un referent al país en l’àmbit del turisme cultural, la Dolors Vidal Casellas.

Emma Llach

Historiadora i documentalista, tècnica en gestió cultural i documental, és fundadora i directora executiva de l’empresa de Atri Cultura i Patrimoni SLU (la Selva). Atri és una empresa familiar creada l’any 2013, especialitzada en patrimoni cultural, arqueologia i història, especialment de la comarca de la Selva i de l’àmbit de Girona (Alt i Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany i Ripollès), i comarques limítrofes (Maresme, Osona i Vallès Oriental). “Unir la passió per la història i el patrimoni cultural, la família i la feina és un privilegi que no és a l’abast de tothom. Per això tinc la sort de sentir-me privilegiada i gaudir del que fem a la nostra empresa familiar, fet que com a dona també em permet conciliar la vida laboral i familiar. Crec que els projectes amb “ulls de dona” o bé creats i dirigits per dones i vinculats a la cultura, en general, tenen un vessant més social, cultural i divulgatiu. Amb la perspectiva d’historiadora i documentalista,  crec que actualment a vegades les dones no som visibles per voluntat pròpia a les fotos o a les xarxes socials, perquè considerem que l’important és ser-hi cada dia, treballar en equip, fer la feina que sabem fer cadascú i treballar per la igualtat i en igualtat de condicions.”

Foto: Joan Antoni Simon.

Dones de la colla Marrecs de Salt

Els Marrecs de Salt són la colla més antiga de les que estan en actiu a les comarques gironines. Es va fundar el 8 de novembre de 1995 a Salt i duen la camisa de color blau Ter. “El paper de la dona en el món casteller ha anat evolucionant positivament. Fins al segle XX cap dona formava part del tronc d’un castell. Primer es va començar a utilitzar a les nenes per tenir poms de dalt més lleugers, però a mesura que creixien les anaven eliminant dels troncs, ja que les dones adultes només formaven part de les colles castelleres per preparar el menjar, planxar les camises, etc. És molt a finals del segle XX quan passen d’aquest paper a dur la camisa i formar part dels troncs i les pinyes. En l’actualitat la figura de la dona al món casteller està molt consolidada, i en moltes colles ocupen llocs de càrrec tant a les juntes directives com a les juntes tècniques. A Marrecs, fins a la temporada passada, teníem dues dones als alts càrrecs, i abans d’elles ja teníem una Cap de Colla femenina. Enguany el president i cap de colla són dos homes, però les dones continuen formant part de les decisions com a vicepresidentes, secretàries, vocals o caps d’equips tècnics. A la colla tenim una comissió d’equitat, que vetlla per millorar socialment la colla, des de Marrecs ho tenim clar, continuarem treballant perquè el món casteller cada vegada sigui més equitatiu.”

Dolors Vidal Casellas

Dolors Vidal-Casellas és doctora en història de l’art. Està interessada en la planificació i gestió del turisme cultural. Va iniciar diversos màsters, com el màster en comunicació i crítica d’art o el màster en turisme cultural, tots dos a la Universitat de Girona. Ex-Degana de la Facultat de Turisme, és professora del grau en turisme i del màster en turisme cultural de la Universitat de Girona. És membre del grup de recerca Teories de l’Art Contemporani i dirigeix el Laboratori Multidisciplinari de Recerca en Turisme (LMRT). Realitza investigacions en el camp de la imatge turística, la comunicació del turisme cultural i la gestió del patrimoni tangible i immaterial. Dirigeix la col·lecció sobre turisme cultural d’Edicions Vitel·la. És membre i representant d’Espanya a la xarxa UNITWIN de la Càtedra UNESCO «Cultura, Turisme i Desenvolupament», i directora de la Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme Calonge-Sant Antoni de la Universitat de Girona. També és patrona de la Fundació Prudenci Bertrana.

Cristina Torres    

Cristina Torres és promotora i gestora cultural des de fa més de 20 anys, en fa més de 10 que va fundar TEM Produccions, que té la seu a Banyoles i és una petita empresa familiar on creen projectes que els agrada considerar especials, en entorns singulars, de gran bellesa i interès patrimonial, ja sigui arquitectònic, històric o paisatgístic. Això posa de manifest el seu compromís i activisme social i cultural. TEM Produccions és responsable de l’organització del Festival Portalblau de l’Escala i és darrere altres iniciatives com el Talarn Music Experience o el Festival Músiques Sensibles. “La veritat és que al nostre país (i en bona part del món) la majoria dels festivals estan dirigits per homes. La majoria de les empreses promotores són d’homes. La majoria dels llocs de direcció l’ocupen homes. En el sector de la música i la cultura (sobretot l’àmbit privat) i la resta de les esperes de producció. Així estem! S.XXII i la igualtat efectiva i real, sense poder-la viure. Portalblau no tan sols està dirigit i produït per una dona, si no que la majoria de l’equip de treball el formen dones, així com la programació que hem presentat des de TEM produccions, ha estat sempre paritària, essent dels pocs festivals que ho fan.”

Carme Gilabert

El març de 1997 es va constituir l’ens autònom municipal Ecomuseu – Farinera de Castelló d’Empúries, que dirigeix la Carme Gilabert. De fet, la gestió del museu castelloní està actualment en mans d’un petit equip format únicament per dones, en aquest cas en són tres: la mateixa Gilabert, Núria Roura i Assumpta Amat. Gilabert és llicenciada en Història de l’Art, Màster en Gestió del Patrimoni Històrico-Arqueològic i Màster en Museologia i gestió del Patrimoni Cultural. La singularitat del museu que dirigeix va fer que el mateix any 1997, aquest passés a formar part del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). L’Escomuseu és el que dóna a conèixer l’evolució de la indústria farinera a Catalunya i el gran canvi que va patir la producció de farina durant la segona meitat del segle XIX. A partir de 1998 l’ecomuseu va iniciar les activitats pròpies d’una entitat museística, obrint les seves portes al públic, treballant per convertir-lo en un espai museístic viu, obert al públic, que realitza totes les estratègies d’adquisició, conservació, investigació, difusió i exposició del patrimoni que custòdia: una indústria farinera de finals del segle XIX i primera meitat del XX. L’Ecomuseu-Farinera ha significat per al territori la incorporació a l’oferta cultural i turística de la comarca d’un equipament museístic innovador. Un museu que s’ha anat consolidant fins esdevenir un element de referència en el conjunt patrimonial del nostre territori. La Farinera és també un espai al servei dels ciutadans, en el que no sols interactuen com a usuaris de les diverses activitats que s’organitzen, sinó que l’ecomuseu està obert també a acollir les seves propostes i a oferir-los l’espai per al desenvolupament de les seves activitats lúdiques i culturals.

La entrada 5 dones de Cultura i Turisme pel 8 de març, Dia Internacional de la Dona aparece primero en Som Cultura.